Tell me what’s wrong boy, Tell me what’s wrong. Tell me what’s wrong boy. Diguem que vaig fer malament. Tell me what’s wrong boy, Tell me what’s wrong. Tell me what’s wrong boy. Diguem que vaig fer malament. Diguem que vaig fer malament, Creia que podia confiar en tu cegament. Diguem que he fet malament. De que m’acuses si molts cops penso abans en els altres que en mi mateix. Faig les coses tal i com se, Com m’han ensenyat a casa i com he après al carrer. Treballant-me les coses, escrivint històries, Provant d’esborrar de la memòria allò que tant de mal m’ha transmès. Aqui ningú regala res. Els pantalons amples i l’espai de la cartera on hi van els bitllets, ben estret. I tot i així encara no l’he vist mai ple. Sempre he confiat en els meus i mai ho deixaré de fer per molt que m’acuseu, Seguiré en pau, seguiré d’empeus. Seguiré fort endavant sempre, com em va manar abans d’alçar-se cap al cel. No l’oblidaré, no. Com els que han marxat del meu costat per propia desició. Us desitjo al millor, Però, de tot cor. Tell me what’s wrong. Tell me what’s wrong boy, Tell me what’s wrong. Tell me what’s wrong boy. Diguem que vaig fer malament. Tell me what’s wrong boy, Tell me what’s wrong. Tell me what’s wrong boy. Diguem que vaig fer malament.

He estat reventant drum-heads, Trencant baquetes, Planejant mil projectes, Dins la meva llibreta. I ara que es duen a terme, Ho visc amb una il·lusió Que no pots ni creure Quan no has lluitat per res. I es pensen que les coses sorgeixen soles, Tot neix d’esforç i d’unes ganes boges, Per aconseguir allò que tant vols, Has de lluitar amb tot, No és cap broma. La pressió A l’estomac. Que sento quan no m’hi deixo la pell, Mai he fet res per només passar l’estona. Sempre ho he fet tot per gaudir amb el que em mola Veig passar les hores, tancat a l’estudi gravant proves. El micròfon i jo a soles. Explicant-li les coses que m’emocionen I lluito amb totes les meves forces. Trec de dins la ràbia, la pena i les fòbies, Les poso sobre la taula i fem l’últim sopar, Els hi serveixo el plat, però esta buit, Ells són el menjar avui, Perque en aquesta vida tu esculls I amb mi ja no les vull, ¡Escòria! Vaig buscar la calma en situacions erronies. I aquí em tens encara donant voltes. De res va servir deixar caure trossos de pà per no perdre el camí, Hi ha massa voltors, primer les molles després aniran per mí. I camino descalç per aquest camí de pedres, Als peus se’m hi clava el glaç que no es desfà i em tira enrere. Fot un fred que pela ja no m’escalfen ni les mantes. Se’m congelen les llàgrimes pels que son a l’altre banda. Però s’ha de seguir endavant com deia l’avi. Si no trepitges fot i constant no hi haurà el canvi. Digues-li a l’enterrador que cavi, Que a mi ja no hi ha qui em salvi. Amb més força, més ràpid, Un forat ben gros per a que hi caigui el dia en que m’estampi. M’entrestant seguiré volant alt com el Halley. Quan has conegut la por ja no hi ha res que t’espanti. Poso les condicions i les ganes, no hi ha ningú que em pari. Aquí només somriuen els que guanyen, estic repartint el bacallà al barri.

Venim de mil llocs diferents, mil punts del planeta. Creixent on la família t’arrossega. Però una cosa t’hi unirà per sempre. Les arrels són a la terra. Cadascú té la seva història, dolentes i bones, Començant desde sota buscant-se la vida en una ciutat nova. Que et posa a prova, I que fa plantejar-te d’on vens, on vas, que fas, perquè has donat tantes voltes. Abandonar l’orígen buscant respostes, Com una espora que viatge per l’aire buscant aquella planta preciosa, i quan la troba se n’adona, que no pot oblidar les arrels que l’han fet persona. La veu d’algun famíliar que només escoltes quan telefones, Les xerrades amb l’àvia asseguts a l’ombra, Explicant-me històries del camp, I tot el que han treballat perque ha casa no hi faltés un plat, M’emociona. Arrels Que t’aferren a la terra d’on provéns, Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent En aquest lloc nou on t’ha portat el vent. Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis Les arrels. Que t’aferren a la terra d’on provéns, Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent En aquest lloc nou on t’ha portat el vent. Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis Les arrels. Sobre les que hem edificat tot el que som, Les que et treuen el son, Perque ja no hi són. Les vas deixar enrere per una il·lusió. Abandonant uns somnis per trobar-ne uns nous. No els trobes i no et rendeixes, Perquè a la vida hi ha més somiadors que somnis, Però aquests existeixen. T’han portat fins aquí, Digues-li destí o verí, Llarg camí, Sempre intentant sent feliç Recordo quan erem petits i Vam, Córrer junts amunt i avall amb La il·lusió d’algun dia fer-nos grans, Mirant sempre endavant Però sense oblidar mai El que ja hem recorregut i del que hem après tant, tant, tant... Seguim corrent plegats però passen els anys, I la nostalgia cap a la terra ja no es res extrany. El clima, el paisatge, els companys. Que has deixat enrere, et fan estar alerta per no caure en paranys. Els que la vida et posa per a que créixis dur, Siguis tu, tinguis l’actitut, Per enfrontar-t’hi amb orgull Sabent com has viscut per encarar l’incert futur, Tenim família i arrels, arreu, que no es donen mai per vençuts. Com hem crescut, com hem canviat Com hem perdut, com hem vençut, Com hem clavat arrels avall, mirant amunt. Tota llavor regada amb amor dóna els seus fruits. Arrels Que t’aferren a la terra d’on provéns, Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent En aquest lloc nou on t’ha portat el vent. Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis Les arrels. Que t’aferren a la terra d’on provéns, Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent En aquest lloc nou on t’ha portat el vent. Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis Les arrels.

Som els dos davant del mirall Estirats damunt del llit, Mentre els meus dits, Et van acariciant. Mires en el reflexe com et resegueixo els pits, I suaument segueixo avall. Se que t’encanta estar amb mi, nena, Et vull tenir amb mi per sempre. Aquests ulls tan bonics i els petons al melic, Et dic: la nit no té fi. I et desfàs, em desfaig. Ens desfem els dos en un sol cos, Bebem de la font de la vida a glops, Sé com ets, saps com sóc, I que aixo que fem és molt més que un joc, El vidre s’antel·la, la nit sencera donant-nos guerra. La calor ens ofega, dos cossos que s’encenen, nena. Sobren els llençols. Perque el llit sencer està en flames, Els dos despullats, l’un damunt de l’altre, Notante el cor i el tremolor de les cames, M’encanta fer-te l’amor i en el mirall veuret reflexada. Com et brilla el cos quan es mulla, Com et brillen els pits quan sues. Ballem tota la nit sota la lluna. Ens mirem a través del mirall Mentre seductorament et despulles. Ens hi vam posar a les vuit i ja son les dues. No hi ha dubte, com tu només n’hi ha una. Només ell i jo sabem, (Només ell i tu sabeu,) el to de la teva pell (el to de la meva pell) sota la llum dels estels que roden per l’espai i et reflexen al meu mirall. (i em reflexen al teu mirall.) Només ell i jo sabem, (Només ell i tu sabeu,) el to de la teva pell (el to de la meva pell) sota la llum dels estels que roden per el cel, per el cel, per el cel. Com et deia nena ja hi tornem a ser de nou, Aquest cop sense llençols. Els veïns trucant al timbre, preguntant per l’enrenou. Aquesta nit no hi ha qui dormi, Demà al matí tots amb son. Perquè la nit és nostre, Sexe, tú, que ets la meva droga, i alcohol. Mai havia provat res tant dolç. Com qualsevol dels teus petons, Que em fas mentre baixes, entre les cames i em fonc. Ja no explicaré el que segueix, tu imagina. Però no t’hi acostaràs ni una mica. Només ell i jo sabem, (Només ell i tu sabeu,) el to de la teva pell (el to de la meva pell) sota la llum dels estels que roden per l’espai i et reflexen al meu mirall. (i em reflexen al teu mirall.) Només ell i jo sabem, (Només ell i tu sabeu,) el to de la teva pell (el to de la meva pell) sota la llum dels estels que roden per el cel, per el cel, per el cel.

Vaig aprendre a treure un bon resultat de la derrota, Assaborint la sang que em regalima del llavi, per no oblidar mai que és el que toca. Cos que serà cendra, cor de roca. El vent, la pols s’emporta, tard o dora tota runa s’esfondra. De res et salvarà un pare nostre. Quan és mort el tronc que cony importa l’escorça. Si veus mig buit el got, omple’l. La vida és guns and roses. Intento treure’n coses bones mentre d’altres ploren. Llàgrimes que empasa la sorra. Amb el temps les ferides s’esborren. Només queden cicatrius, que et recorden com et dius D’on vens, on vas. Espantant les ombres. Aturant el vent que et bufa en contra, I posant-ho tot de cara, per a que no te la tornis a fotre. I tu t’equivoques, caus una vegada rere l’altre, t’aixeques i corres. A la vida t’hi has d’enfrontar-te amb totes les armes, Amb totes les ganes, amb tota l’honra. Si no ets capaç de soportar el pes a sobre, La carrega et durà a la tomba. No sempre allò que no ens mata ens fa més forts, Per això has d’aprendre a encaixar els cops, en un bon lloc, On les ferides cremen, on no oblidar mai les penes, On deixar-se de tonteries ni de comptar amb la sort. Fa temps que ens va abandonar, I tu continues deixant-ho tot a l’atzar esperant que ella torni i et porti a bon port. Com quan erem nens però ara ja no, Els draps bruts es netegen a casa i els problemes els resols tu sol. Aaaaaa Amaguen el cap sota l’ala, No planten cara a res, Només miren al cel, Mentre els hi tremolen les cames. Aaaaaa Ho he vist tantes vegades. Toquen fons i no busquen com Sortir del pou, que poc a poc els mata. Els té atrapats sota les aigües, És quan comencen a entendre que la sort s’acava. Que és de petit quan has d’aprendre a aixecar-te. Per saber impulsar-te amunt quan tornis a caure.